Moriré a l'octubre,
just abans que arribi el fred
regalimant-me encara
les carícies del sol a la pell

Moriré amb els ulls plens
d'ocres i de vermells,
només un més després
de que s'esgoti el meu temps.

Moriré recordant la terra
sota la xafogor d'agost,
quan del mar gelosa muda,
la seva pell, en onades d'or.

Moriré a l'octubre,
agraint tot el que he vist,
dins del sarró duré la terra,
i promeses d'infinit.

Sole Pasarín

ressaca

A l'horitzó,
la mar i el cel es confonen
en un esclat de grisos i obscurs.

Pels forats de la raó s'escolen
por i pressentiments negres,
deixant-me un regust confús.

Els núvols, carregats d'amenaces
es transformen, en dracs sense baró,
no hi ha príncep a la terra
capaç d'apaivagar el seu foc.

Por, i pressentiments negres
s'escolen pels forats de la raó

quan oblido que a la Terra
las llàgrimes dels núvols,
son del demà la llavor.


Sole Pasarín

foscors

Amb cinc papers
i quatre notes
pretenc justificar-me

...assolir raons ignorades

Amb dos llapis
i tres paraules
pretenc omplir
el vuit inútil
de la meva vida

... innecessària.


Sole Pasarín

Claror

tinc quaranta i tants
i la ingenuïtat necessària
per sentir-me
arbre, cel o muntanya

Gràcies vida.

Sole Pasarín

Lídia


Per la llum d'una mirada
Per els cels compartits en un vol
Per la vida del poema

PEL PERDUT

Per la intuïció de les promeses
Per la complicitat de les paraules
Pel goig de gaudir
Pel goig de compartir

PEL PERDUT

Per el que em costa
aquest poema
fet d'amor i de tristesa

PEL PERDUT

Sole Pasarín

vull en John Lenon

vull el company preciós
que transforma i crea.

vull créixer amb ell
i adobar la seva sementera.

vull compartir els horitzons
i engendrar les idees.

¡Ja sé el que vull!
vull en John Lenon

mirant-me des dels teus ulls,
com ara,
tendre i demanant permís.

Sole Pasarín

la llei dels contraris

Els avis, patiren la guerra
els pares, ploraren la pau,
i nosaltres somiadors i il·luminats,
vàrem creure que podíem
canviar les normes socials.

Quatre generacions a taula,
tots plegats, i celebrant
no se què de la família,
la fe, la pàtria o l'estat.

Els avis enlluernats
amb els nets, les postres,
i les vacances que l'Inserso
els hi ha organitzat.

Els pares, demòcrates debutants,
s'ofeguen en un mar de lletres
que per fi, poden votar.

I nosaltres, pobres il·luminats
posem cara de circumstàncies
plorant la perduda ingenuïtat.

Quatre generacions a taula,
ja se que a tu tant et fa,
et penges dels walkam,
fas un somriure idiota,
i... ¡Ala, a passar!

Fill, que vols que t'hi digui,
potser efecte del conyac,
però em sembla,
que si això de les herències,
té quelcom de realitat,
vulguis o no, tard o dora
t'acabaràs implicant.

Quatre generacions a taula,
tots plegats i celebrant,
no se què de la família, la fe,
la pàtria, o l'estat..

ja ho sé, no cal que m'ho diguis,
¡ A tu tant et fa!

Sole Pasarín